- • Un estudi amb ratolins assenyala que frenen la formació de capes de proteïna beta amiloide
WASHINGTON
Les ones del telèfon mòbil podrien protegir contra l'Alzheimer i fins i tot revertir la malaltia, segons una investigació amb ratolins de la Universitat del Sud de Florida publicada avui que, juntament amb dos estudis més coneguts també avui, ofereix una nova esperança contra aquesta malaltia neurològica.
Els altres dos informes coneguts també avui destaquen el desenvolupament de fàrmacs contra enzims específics per al seu tractament i el disseny d'un escàner cerebral per detectar la malaltia en gent jove i sana.
L'Alzheimer és una malaltia neurològica que no té cura, afecta milions de persones a tot el món i es caracteritza per la pèrdua progressiva de la memòria i provoca la demència i la mort del pacient.
Segons científics de la Universitat de Florida, els milions de persones aficionades al telèfon mòbil tenen una nova excusa per seguir utilitzant-lo.
Beneficis de les ones electromagnètiques
En un informe publicat per la revista Journal of Alzheimer Disease, els científics indiquen que en experiments amb un centenar de ratolins es va demostrar que l'exposició a les ones electromagnètiques de l'aparell pot protegir i fins i tot revertir els símptomes de l'Alzheimer.
"Ens va sorprendre descobrir que l'exposició al telèfon mòbil va protegir la memòria de ratolins que d'una altra manera haurien estat condemnats a l'Alzheimer", va indicar Gary Arendash, professor del centre d'investigacions.
"Però el més sorprenent va ser constatar que les ones electromagnètiques dels telèfons mòbils revertien el desequilibri en la memòria dels ratolins", va afegir.
Nou mesos en una gàbia
Els científics van explicar que en els rosegadors les ones eliminaven i prevenien la formació de les capes de proteïna beta amiloide característiques de la malaltia.
Per fer l'experiment els ratolins van ser tancats durant nou mesos en una gàbia, on van ser exposats a ones similars a les d'un telèfon mòbil.
Els rosegadors, induïts genèticament per desenvolupar la malaltia, es van mantenir sans. La seva memòria no es va veure afectada i tampoc van mostrar signes de demència.
En els ratolins més vells que tenien problemes de memòria, aquests van desaparèixer, cosa que suggereix que es podria aconseguir un efecte similar en éssers humans, van indicar els científics.
Paral·lelament, un altre estudi difós per la revista Science va revelar que científics de l'Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins van combinar fàrmacs per inhibir moderadament els enzims beta-secretasa i gamma-secretasa.
Segons van assenyalar, aquest tractament podria ser més efectiu que les teràpies dirigides contra una sola d'aquests dos enzims.
Estudis anteriors havien demostrat que la producció de les plaques es redueix amb la inhibició dels enzims.
No obstant, també es va descobrir que en els ratolins la teràpia d'inhibició enzimàtica té efectes secundaris massa perillosos.
Per exemple, la inhibició de la beta-secretasa afecta les funcions neurològiques i indueix símptomes d'esquizofrènia.
Per una altra banda, la de la gamma-secretasa provoca anormalitats, defectes de desenvolupament, l'aparició de tumors a la pell i la reducció del període de vida dels animals.
Aquesta nova tècnica ajuda a reduir la producció de les plaques beta amiloides sense efectes secundaris adversos, van afirmar els científics en l'estudi.
Finalment, la revista Neurology va indicar que científics nord-americans van desenvolupar en un experiment a Itàlia un nou tipus d'escàner cerebral, que sembla detectar en gent jove si la seva pèrdua de memòria està vinculada a l'Alzheimer.
En l'estudi hi van participar 76 persones d'entre 20 i 80 anys, que es van sotmetre a l'escàner cerebral identificat com a DTI-MRI, que és més sensible que el tradicional.
L'objectiu era detectar canvis en la química cerebral, especialment a l'hipocamp, la zona crucial en la memòria i la més afectada pels símptomes de l'Alzheimer.
"Aquest tipus d'escàner sembla ser una millor forma de mesurar la salut cerebral de persones que experimenten pèrdua de memòria", va dir Giovanni Carlesimo, científic de la Universitat Tor Vergata de Roma.
La seva aplicació "podria ajudar els metges a diferenciar entre els símptomes normals de l'envelliment i l'Alzheimer", va afegir.
També podria ser important per comprendre com i per què una persona perd progressivament la memòria, va indicar.
elperiodico.cat 07/01/2010
